La química de ferPVCconsisteix a agafar les unitats més senzilles, anomenades monòmers, i enllaçar aquestes molècules de monòmers entre si en un procés de polimerització per formar llargues cadenes moleculars anomenades polímers (també anomenades macromolècules).
És el cas del PVC, que està fet de monòmer de clorur de vinil, conegut habitualment pel seu VCM inicial mitjançant polimerització. Alguns monòmers existeixen com a productes químics gasosos reactius i alguns d'aquests monòmers poden causar perills per a la salut quan estan en contacte directe amb els humans. En aquests casos, es produeixen i processen sota estrictes controls per protegir la salut, la seguretat i el medi ambient.
D'altra banda, polímers com el PVC es fan a partir de monòmers per polimerització i són substàncies sòlides i químicament estables i, per tant, no afecten la salut humana. El VCM és la matèria primera del PVC i és un gas a temperatura ambient, però normalment s'emmagatzema. com un líquid a pressió. L'etilè i el clor són les matèries primeres del PVC.
Mitjançant el craqueig tèrmic de la nafta o del gas natural, la indústria petroquímica bàsica produeix etilè i propilè, entre d'altres. La nafta és subministrada principalment per la indústria de refinació de petroli, que utilitza petroli cru com a matèria primera. La indústria de clor-àlcali produeix sosa càustica, clor i hidrogen per electròlisi, utilitzant sal de grau industrial com a matèria primera principal.
En la primera etapa del procés de producció de PVC, l'etilè i el clor es barregen per produir un producte intermedi anomenat dicloroetano; després es converteix en clorur de vinil, el bloc bàsic de clorur de polivinil o PVC. El procés de "polimerització" uneix les molècules de clorur de vinil per formar cadenes de PVC. El PVC produït d'aquesta manera es presenta en forma de pols blanca. Això no s'utilitza sol, sinó que es barreja amb altres components per proporcionar formulacions per a una varietat de productes.
La majoria dels plàstics comercials tenen carboni i hidrogen com a components principals. El PVC es diferencia perquè conté clor (aproximadament un 57 per cent en pes), així com carboni i hidrogen. La presència de clor a la molècula fa que el PVC sigui especialment versàtil, ja que el fa compatible amb una varietat d'altres materials. El contingut de clor també ajuda a fer que el PVC sigui retardant de flama. També es pot utilitzar com a "marcador" per distingir el PVC en sistemes automatitzats de classificació per al reciclatge de plàstics. Les formulacions de PVC es poden modelar mitjançant una varietat de tècniques i utilitzen molt poca energia per formar el producte final. Els polímers de PVC són químicament estables, neutres i no tòxics. com ara dispositius mèdics, així com construcció, automoció i cable.